El PSOE también quiere prohibir los «juegos sexistas» en los recreos.

La noticia al diari digital : http://www.larazon.es/noticia/8281-el-psoe-quiere-eliminar-los-juegos-sexistas-en-los-recreos.
La noticia no es centra en els jocs esportius, però com se que es van a perseguir perquè "El fútbol es deporte de hombres", m'agradaria defendre un poc la meua opinió.
He tingut la sort de poder jugar a l'esplai a jocs, esports, ... i també la sort de poder-los compartir amb companyeres de classe. Així que pense que la idea de "sexisme" que apareix a l'article és una idea molt globalitzada a la societat, els xics jugant a futbol i les xiques parlant entre elles. Pense que a través del joc es pot ensenyar als xiquets, en fets molt concrets, a rebutjar aquesta idea de "sexisme" perquè ho he vist i viscut.

Biblioteca.

Anem a tractar d'omplir la biblioteca amb llibres interessants. Tot aquell que conega llibres que ho siguen pot enviar el títol i una ressenya.
Vamos a tratar de llenar la biblioteca con libros interesantes. Todo aquel que conozca libros que lo sean puede enviar el título y una reseña.

- El professor, Franck McCourt. Narra la seua experiència com a docent en Nova York. Adjunte un enllaç sobre el llibre. http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=1787
- ¿Qué será de nosotros los malos alumnos?, Alvaro Marchesi. http://ambits.pangea.org/pdfs/marchesi.pdf.
- El profesor en la trinchera, José Sánchez Tortosa. http://www.esferalibros.com/libros/librodetalle.html? (ISBN necesario) : ISBN=9788497347181.

El professor, Frank McCourt

Recomane la lectura d'aquest llibre, que estic encara llegint.me, ja que narra la seua experiència com a docent en Nova York. Adjunte un enllaç sobre el llibre. http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=1787

Assaig sobre l'educació.

Com a net, fill i germà d’una família de professors m’agradaria comentar ràpidament els canvis que ha sofrit aquesta professió en tan poc de temps i que tantes hores de discussió ha suposat a la sobretaula a ma casa. Començant per el meu iaio, que a l’època franquista va tindre que “passar més fam que els mestre”, ja que era un d’ells, i on els estudis es centraven en la llengua i la geografia. No cal parlar de la disciplina militar que s’exigia. Seguint per ma mare, que començà a exercir després de la mort de Francisco Franco cobrant sobre 4.000 pessetes en un centre concertat però que aprovà oposicions i pogué gaudir dels canvis, encara que lents,  de la “Llei bàsica general” i el increment del sou als professors, doncs es començà a donar-li  importància a l’educador i l’educand. Acabant per els meus germans, època actual, on els professors són responsables dels pocs coneixements i mals comportaments socials dels xiquets i en canvi no tenen cap recolzament ni de pares ni de institucions, però tot val per tal de justificar el sou tan elevat i les vacances que tenen.

Per tal de desenvolupar el assaig va a llançar la pregunta : “en quin dels tres períodes s’educava millor?” Per a contestar aquesta pregunta s’ha de desenvolupar prèviament la idea “d’educar.”

Per a mi l’educació és un procés per el qual el educand adquireix un conjunt de coneixements teòrics, habilitats i comportaments de la mà de l’educador que fa una feina de guia, que van a ser útils per a la vida social i per al progrés com a persona. Tot açò ha d’estar en concordança amb la vida social, és a dir, no podem estar ensenyat unes habilitats de “paper i llapis” si quan arriba a casa el xiquet te un ordenador amb Internet que li va a facilitar la cerca de informació.

Per tant, per a entendre l’educació en cadascuna de les èpoques anteriorment esmentades, cal conèixer be quina era la demana de la societat, per això possiblement la disciplina militar, encara que no compartisca el càstig físic, pot ser fou la millor disciplina que és podia exigir als alumnes en aquella època.

Així, en la meua idea d’educació m’he centrat en l’educand i en que s’ha d’educar, però, i l’educador? Com ha de “guiar” als alumnes?

La meua opinió sobre quin camí ha de seguir l’educador per a educar, si una fi de coneixement o una fi de comportament, és que dins d’una mateixa classe poden haver diferents demandes, és a dir, pot haver un alumne que necessite ser educat amb una fi de comportament, ja que manca de modals positius, mentre que pot tindre a un altre amb unes capacitats intel·lectuals elevades que pot ser guiat cap a una fi de coneixement.

Amb tot açò pense que és una feina complicada dur a terme aquesta professió i que qui la pense en dur-la a terme ha de saber prèviament si està capacitat per a dur-lo a terme. Per això vull criticar la posició de molts professors que ho són per les comoditats econòmiques i de vacances que els dona la professió, perquè ja ho deia el meu iaio “Poderoso caballero es don Dinero” (Francisco de Quevedo).

Valoració pròpia: és difícil valorar un escrit propi, més quan saps que no tens facilitat per a fer-los, així pense que un bé, un 6, seria lo màxim que puc aspirar tant per contingut com per capacitat de redacció.  

Wikiculum

Vaig a aportar definicions que em semblen interessants.

Professor: "Un professor és la persona encarregada de guiar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes al seu càrrec. Segons el país, té unes atribucions o unes altres. A Catalunya se sol reservar el terme per a docents de secundària cap amunt, ja que als ensenyants d'educació primària se'ls anomena mestres. Als països anglosaxons, per contra, un professor només és el que dóna classes a la universitat, mentre que la resta estan englobats sota l'etiqueta de "teacher". Els professors tenen estudis superiors."
Versió més extensa a http://ca.wikipedia.org/wiki/Professor

Alumne: "Un alumne és una persona que rep ensenyament per part d'una altra, mestre o professor, que li aporta coneixements i aprenentatges que el capacitaran per a desenvolupar-se personalment i socialment. També se'l sol anomenar "estudiant".
Etimològicament, "alumne" és un mot provinent del llatí alumnus, derivat del mot alere, que significa "alimentar". Així, l'alumne és aquell que es nodreix d'aquell que sap, que coneix.
Un concepte similar és "deixeble", aquell qui segueix les directrius del seu mestre o guia, aquell que se sotmet al guiatge d'una altra persona que accepta com a model i referent.
Avui dia és la societat i el govern qui marca les directrius bàsiques de l'educació en les primeres etapes de la vida, i és l'escola qui assumeix aquest paper a nivell institucional. Val a dir, però, que l'entorn i la societat en general esdevenen entitats educatives, en tant que son referents i models per a aquells infants que estan en fase d'expandir les seves capacitats i aptituds i aprenen de l'entorn."

Sueño Boloñés

La meua opinió sobre aquesta entrada és que ambdues formes de donar classe poden produïr efectes positius sobre l'alumnat sempre i quant qui ho ensenya sap el que vol ensenyar i com ho ha d'ensenyar. A lo citat anteriorment hi ha que sumar el interés de la part de l'alumnat que facilite la tasca del professor, si hi ha interés pense que siga quina siga la forma d'ensenyar el resultat serà bo.

Resumen prólogo "El valor de educar" (Savater)

Resumen prólogo “El valor de educar”

Del sistema educativo se ha esperado una contribución a la mejora cultural, social, de hábitos,… de los alumnos a la escuela. Un ejemplo claro es el papel de regeneración social que jugaron los maestros durante la época franquista y que posteriormente les supuso una represión. De igual forma, hoy en día, se espera que el sistema educativo, mas concretamente los maestros en las escuelas, jueguen este papel corrector, aunque no reciben un apoyo social, ya que se supone que quien estudia para maestro es porque no ha podido alcanzar algo mejor, ni institucional, debido a que este asunto no  es de interés electoral y consecuentemente no recibe inversión de recursos.  

La educación que vamos a dar va a estar condicionada por la educación que hayamos recibido, aunque se puede salir de este condicionamiento ya que la educación recibida, “por mala que sea tiene aspectos positivos que despiertan interés para hacerlo mejor”. Hay que recordar que una buena educación no tiene obligatoriamente resultados buenos.

Así mismo, la educación ha perdido hacia donde debe orientarse, ¿a educar competidores laborales o hombres completos?

La filosofía puede ser una vía para tratar de responder a estas preguntas ya que esta debe de tratar el tema de la educación.

La creación del libro viene por querer introducir el término “educación” con un significado filosófico. Se ha intentado tratar el término educación de una forma general, no específica con planes de estudios, por ejemplo.

En cuanto a la tarea de educar, la educación es optimismo, ya que esta se apoya en mejorarnos día a día.

Para finalizar, quiero explicar el doble significado de “El valor de educar”, título del libro. Primero como una forma valiosa para el individuo, segundo como el coraje que se ha de poseer para emprender tan difícil tarea.